Què és la Séquia
La Séquia és l’obra hidràulica medieval més important de Catalunya
Un canal de 26 km que porta l’aigua del riu Llobregat fins el regadiu de la ciutat de Manresa
La construcció de la Séquia, una història èpica
L’any 1339, després d’un greu episodi de sequera i fam, el Consell de Manresa va demanar autorització al rei Pere III per construir una séquia que assegurés per sempre l’arribada d’aigua a la ciutat.
L’any 1340 s’inicià la construcció al riu Llobregat, a l’alçada de Balsareny i després de l’aturada de les obres per l’oposició del Bisbe de Vic, propietari del terme de Sallent, les obres van continuar fins assolir l’arribada de l’aigua a Manresa, l’any 1383.
L’arribada d’un cabal permanent d’aigua va permetre convertir del secà al regadiu una gran part del terme, que els ciutadans disposessin d’aigua per beure i assegurar aigua pel funcionament dels molins de la ciutat de Manresa.
A partir del segle XVII, l’aigua s’utilitzarà per a la incipient industria tèxtil, que produïa vels de seda i posteriorment es va especialitzar en cintes de cotó. Actualment, el principal ús de l’aigua és per beure.
Aquesta obra medieval va modificar el paisatge i va afavorir la transformació de Manresa.
7 segles de la història del Bages
L’ús de l’aigua de la Séquia ha influït en la història social i econòmica de la comarca del Bages
La Séquia, un patrimoni únic a Catalunya
La Séquia és una de les obres hidràuliques medievals més importants de Catalunya i les propostes de Camins de la Séquia permeten descobrir aquest patrimoni al mateix temps que en gaudiu del seu paisatge.
En els seus 30 km de recorregut, el paisatge és molt variat. La primera part discorre paral·lela al riu Llobregat i és on hi trobem les explotacions mineres de Vilafruns, Sallent i la Botjosa.
Un segon tram on la Séquia es va allunyant del riu, creua un mosaic agrícola de camps i boscos.
La part final de la Séquia passa per terrenys agrícoles i oberts, amb extenses panoràmiques del pla del Bages i del massís de Montserrat.
Un cop a Manresa, la Séquia ens descobreix pels seus ramals, el regadius de Viladordis i el Poal on els productors mantenen varietats locals de productes agrícoles.
Recórrer la Séquia permet reviure el passat del Bages des de l’edat mitjana fins els temps moderns.
